|
L’escola Guimbarda es va crear l’any 1977 per un grup de persones que feien de monitors en un esplai del centre de Barcelona, al qual hi assistien nens amb greus afectacions físiques, psíquiques i sensorials i no estaven escolaritzats (en aquell temps el Departament d'Educació no contemplava la possibilitat d’aprenentatge dels nens que anomenaven “profunds”).
A petició dels pares i amb la seva ajuda, vam engegar amb un petit grup de nens, l’escola Guimbarda, en un espai cedit per la parròquia de Sant Josep Oriol els dos primers anys. El 1979, la Comunitat Fe i Llum, propietaris d’uns mòduls prefabricats instal·lats en uns terrenys cedits per la comunitat de Jesús Maria al C/Lluçanès, 48, ens van autoritzar a utilitzar-los per fer l’escola. En el moment que vam saber que podíem disposar d’uns espais grans, vam agafar el cens i vam trucar família per família, a aquelles amb fills amb greus afectacions que estaven a casa i els vam comunicar la iniciativa de crear una escola per a nens profunds, oferint-los una plaça. De 6 nens que teníem inicialment, se'n van matricular 25 més. |
|
|
Durant aquests anys hem anat obrint camí, sempre fidels als nostres principis de treballar per millorar la qualitat de vida dels nostres alumnes i les seves famílies. El 1985 vam començar a fer el primer casal d’estiu durant tot el mes de juliol, fent-lo obert per a nens d’altres centres amb pluridiscapacitat donat que no hi havia una altra opció d’esbarjo adaptada per a ells a la ciutat. El 1994, vam signar el primer concert educatiu amb el Departament d’Ensenyament per als nens menors de 16 anys, com a escola concertada, i amb els nens majors de 16 vàrem crear el primer centre d’Atenció Diürna per adults subvencionat per el Departament de Benestar Social. El 2000, desprès de sis anys de funcionament, vam valorar que l’horari i el funcionament del CAE en molts casos era insuficient per a les famílies i vàrem portar a terme un nou projecte (ampliant l’horari fins les vuit del vespre i fent-nos càrrec diàriament de la higiene personal dels nois), el qual vam presentar a l’ICASS com una alternativa a la residència, amb l’argument de que, tenint cura de les famílies en el dia a dia, estàvem possibilitant que poguessin dur una vida més normalitzadora, millorant la seva qualitat de vida i enderrerint el moment en que s’hagin de plantejar altres opcions. L'any 2001, la Cooperativa de Mestres i l’Associació de Pares ens vàrem fusionar per fer la Fundació Catalana Guimbarda. En el 2002, després de dos anys de negociacions en un dur estira i arronsa amb l’Administració, vàrem aconseguir que ens acceptessin el projecte com una experiència pilot única en tot l’estat, i fins ara, seguim essent els únics que oferim aquest servei quant a l’horari i funcionament. Alhora que aconseguíem l’ampliació del mòdul de tarda pel nou projecte, també ens vam comprometre a cofinançar la meitat de la construcció del nou edifici, inaugurant-lo el mateix febrer del 2003. El 2005, donat que tant l’Escola com el Centre d’Atenció Diürna se’ns havien quedat petits, només estrenar els nous espais, vam començar un nou projecte per fer una planta nova per a l’escola i disposar de tota la planta baixa per al Centre de Dia. El 2006 vam estrenar els nous espais, cofinançats altra vegada una part per l’ICASS i l’altra a compte de la nostra fundació. En aquest curs 2008/09 hem començat a fer els respirs de cap de setmana, els tallers de germans, i el grup de pares. També hem començat a editar una revista trimestral amb tots els esdeveniments del curs. És important deixar constància que tot això ha estat gràcies a l’esforç i dedicació de tots els professionals, que en tots aquests anys han treballat per a fer–ho possible; també agraïm a ASPADEP que des dels seus inicis l’any 1982, sempre ens ha donat el seu suport, amb plena confiança en la nostra gestió. Voldriem fer una menció molt especial a les companyes que ho van iniciar de forma altruista i amb total dedicació, obrint-nos la porta del nou camí. |
|